dimecres, 7 de desembre del 2016

LA FAMILIA BÉLIER

Bon dia amics i amigues,
després d'un temps sense escriure, avui torno per presentar-vos una pel·lícula que vaig veure ahir a la televisió i que m'ha arribat al cor... feia zàping a la televisió sense saber què veure, i de sobte va aparèixer a la pantalla una escena amb un piano i persones cantant...  em va cridar molt l'atenció, i vaig decidir deixar aquell canal per veure què era. M'hi vaig enganxar tant que la vaig haver de veure fins el final! Es tracta de "La familia Belièr", una producció francesa de l'any 2014.

Molts us preguntareu... i què té a veure una pel·lícula amb aquest blog? Molt...Ara us explicaré l'argument i entendreu el per què.. 

La Paula és una adolescent de 16 anys, filla d'una família especial en la qual tant els seus pares com el seu germà són sords. Viuen al camp, regenten una granja i es dediquen a la venda de formatges. La Paula fa d'intèrpret, i té un paper indispensable dins la familia, traduïnt per a ells a la llengua de signes tot allò necessari pel dia a dia i per viure.
Un dia, un professor de música de l'institut descobreix que la Paula té un do especial, un talent meravellós per cantar; ella no n'era conscient, i es mostra molt reticent i "tancada" davant els comentaris del professor. No es veu capaç de cantar i no vol assistir als assajos amb el cor. Poc a poc descobreix que la música li agrada molt, i que cantar la fa feliç i li permet oblidar els problemes familiars. Entre tot això la Paula viurà també la seva primera història d'amor.

El professor l'encoratja a viatjar a Paris per presentar-se a una prestigiosa audició que li permetria tenir una bona carrera musical, però el camí cap allà no és fàcil, i haurà de sacrificar moltes coses per poder assajar cada dia. Haurà  d'abandonar la seva família, volar i prendre els primers passos en solitari cap a la vida adulta.

Sóc una persona molt sensible, i amb "la familia Belier" m'he emocionat molt; he vist les dificultats de conviure amb la sordesa, de no poder fer una vida "normal" i m'ha fet reflexionar i pensar quantes vegades ens queixem per coses innecessàries... a més he empatitzat molt amb ells, i m'he sentit molt identificada amb el personatge de la Paula. És una història molt realista que recomano que veieu.

Un cop més, amb aquesta pel·lícula, podem veure reflectit el poder i la màgia de la música...  podem dir que és una pel·lícula que tot i ser un drama és també de temàtica musical, ja que a la majoria d'escenens apareixen assajos, tant del cor com de la Paula amb el seu professor, concerts, etc.
A més... ja uqe això no és tot... el que més m'ha impressionat ha estat la preciosa i dolça veu de la Paula (interpretada per Louane Emera, finalista del programa "The Voice" a França). Les cançons, tot i estar en francès, diuen molt. Quines lletres més profundes... a continuació us en deixo una mostra